Fortificacions
Les fortificacions de la defensa republicana presenten una cronologia difícil de definir però es poden diferenciar dues fases.
En primera instància, a principis de 1937, s’iniciaren una sèrie de fortificacions d’artilleria de defensa de la costa, localitzades sobretot al litoral per a protegir la zona de possibles atacs aeris i navals. En previsió que les tropes franquistes poguessin realitzar un desembarcament de tropes a Catalunya procedents de Mallorca on s’hi refugiava part de l’armada i l’aviació italiana, es començà ràpidament a fortificar el litoral català amb nombroses posicions defensives. Amb aquest propòsit, s’instal•laren nius de metralladora, bateries, fortins i trinxeres per tota la costa. L’Hospitalet de l’Infant s’integrà en aquesta línia defensiva amb dues grans bateries de costa (una d’elles inacabada) i altres construccions de menor envergadura.
La segona fase del procés de fortificació es concep per frenar l’ofensiva franquista sobre Catalunya i estava estretament vinculada al pla estratègic de defensa de Catalunya del general Vicente Rojo, el cap de l’Estat Major de l’exèrcit republicà. Aquestes fortificacions estaven disposades en línies paral•leles tot resseguint possibles vies de penetració per tal d’evitar hipotètics moviments d’envoltament.
