Durant la Guerra Civil espanyola el Coll de Balaguer (municipi de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant) va ser contemplat com una posició estratègica de la defensa republicana. En una àmplia extensió de territori s’hi va construir un sistema defensiu format per trinxeres, parapets, nius de metralladora, polvorins, refugis i altres elements que, aprofitant els accidents naturals de l’extens perímetre de la collada, s’adaptaven al territori seguint els principis de disseminació i ocultació de les fortificacions. Es tracta d’una gran obra d’enginyeria militar. Per això, podem considerar que el Coll de Balaguer va esdevenir una autèntica fortalesa invisible.

Aquestes fortificacions bèl·liques de fet formaven part de la L-2, una de les línies defensives que va projectar el General Vicente Rojo, cap de l’Estat major de l’exèrcit republicà, per contenir l’avanç de les tropes franquistes en el tram final de la guerra. En la fortificació del territori hi va participar obrers i població civil de la zona, presoners de guerra i reservistes reclutats de l’anomenada la “Quinta del Sac”, de més de 35 anys. Els presoners de guerra pertanyien al camp de treball núm. 2, un dels set que es van instal·lar a Catalunya, creats pel ministeri de defensa i dependents del “Servicio de Información Militar” (SIM). L’Hospitalet de l’Infant va ser la seu del camp número 2 entre el 14 d’abril i el 23 de desembre del 1938.

Les infraestructures i les posicions defensives del Coll de Balaguer van ser bombardejades en diferents ocasions, fonamentalment per l’aviació feixista italiana. Un dels atacs aeris va provocar cinc morts en el camp de treball. Les fortificacions van quedar en alguns casos inacabades i finalment no es van utilitzar en atac terrestre, en produir-se l’ofensiva militar franquista pel front de la Batalla de l’Ebre. Amb la derrota republicana, les fortificacions quedaren desertes i oblidades. Dècades després, la natura ha anat progressivament guanyant terreny i, en molts casos, n’ha desfigurat la seva presència. En alguns casos han desaparegut per l’acció humana, que ha construït grans vies de comunicació i centrals nuclears.

Actualment es treballa en la recuperació i interpretació de les fortificacions defensives de la guerra civil al Coll de Balaguer. Aquestes construccions militars no presenten avui en dia una utilitat concreta i han quedat afectades per l’aparició de les noves xarxes viàries i per grans infraestructures energètiques, com les centrals nuclears i la central tèrmica, però constitueixen sens dubte, un patrimoni memorial.