Trinxera

La trinxera es concep com una línia defensiva excavada a terra i proveïda de parapets, darrere dels quals se situen els defensors. Es tracta d’una excavació més o menys estreta. Les línies de trinxera es comuniquen per petits camins que permeten fer arribar els reforços i les municions. La fortificació en trinxeres solia fer-se en base a traçats en ziga-zaga. No es dissenyaven en línia recta ja que en cas d’atac, el foc abastaria tots els soldats ubicats en el seu interior.

El parapet és un terraplè, un mur o barricada que protegeix els soldats del foc de front i els permet disparar. Se solen crear quan el terreny és massa dur per excavar trinxeres i quan es vol fortificar de pressa. La dificultat d’excavar en un terreny rocós feia que l’exèrcit republicà es decantés a vegades per aquest tipus de construccions aprofitant la pedra del terreny. Al conjunt de restes del Coll de Balaguer, per exemple, es conserva el parapet del Pas del Garrofer.

El pou de tirador és una part de la trinxera destinada a obrir foc sense interferir en la circulació pel seu interior. Es tracta d’una obertura que s’obria per posar-hi una metralleta o un fusell metrallador. Solen trobar-se a l’aire lliure per tal de cobrir un flanc de la trinxera.

En el Coll de Balaguer les trinxeres reforçaven la barrera natural d’aquest terreny muntanyós. Convé destacar el conjunt de trinxeres de Collet del Vent i del Barranc de Mala Set, amb refugis excavats a la roca, pous de tirador i un niu de metralladores de formigó. També es poden trobar trinxeres a la zona del Pont de la Batalla i la Bassa Nova. En aquest darrer punt, s’estableixen fins a quatre línies de trinxeres. Finalment, són d’especial menció les trinxeres del barranc del Cap del Terme que constitueixen la primera línia de defensa del Coll de Balaguer.